Els mestres de la República

Raimon Portell (Barcelona, 1963) va estudiar filologia, va fer demestre i ara es dedica a escriure. Col·labora amb les revistes Alta?r, Viajes National Geographic, El Mundo de los Pirineos i DescobrirCuina, entre d?altres, i amb algun diari. Ha guanyat dos premis deperiodisme. Ha estat director de la revista Descobrir Catalunya i capde redacció d?Inf?ncia i Alta?r. Acaba de publicar Una cançó de CapVerd i L?ombra de Ven?cia, dues novel·les de viatges. Ha publicat elsllibres Vull una corona!, Premi Crítica Serra d?Or 2005, Pirineucatal? en col·laboració amb el fot.graf Carlos Moisés García i elllibre de viatges El somni del jaguar. I és pare de dues nenesespl?ndides.Salomó Marqu?s (L?Escala, Alt Empord?, 1942) és professor delDepartament de Pedagogia a la Universitat de Girona i ensenya hist.ria de l?educació als estudis de Pedagogia i d?educació social. Les seves darreres recerques se centren en l?estudi dels mestres i de l?escolaen les ?poques republicana i franquista. Ha publicat un llibre sobrel?exili dels mestres, un altre sobre la realitat de l?escolafranquista, i diferents biografies de mestres republicans deportats iexiliats, algunes de les quals s?han editat a M?xic.Quan l?analfabetisme era un mal cr.nic que semblava que no teniaremei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrienpels carrers, malnodrits, amb la salut prec?ria. Quan no hi haviaespais per jugar i hi havia una manca d?higiene i de cultura, vanéixer una generació de mestres que, amb el referent d?Europa, vacrear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La graninnovació d?aquesta nova pedagogia era el respecte a l?infant, elsseus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d?entendre l?entorn,apropiar-se?l i construir-se?n una imatge. Els nens deixaven d?estarlligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobreall. que els envoltava. Era una escola laica i mixta que voliarespectar l?opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense lamissa di?ria.Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquellespersones que van lluitar per construir una escola nova que formésciutadans lliures, cultes i amb veu pr.pia.