soles

"e;Enfrontar-nos a la foscor dels diumenges a la tarda, als "e;ho sento, ja he quedat"e;, a la vergonya de demanar taula per a un, o d'anar al cine sol, a les mirades compassives dels altres, a les parelles enamorades que es multipliquen al teu voltant i es mostren mes afectuoses que mai, mes felices, mes somrients...De sobte, el teu cervell nomes veu tot el que vol tant i no aconsegueix tenir, tot el que ha perdut."e;En el mn actual, i sobretot a partir d'una determinada edat, sembla que la solitud s'entn com un fracs: estar solter, divorciat o separat sn situacions que cal evitar, o que hem de superar com ms aviat millor. Per en realitat, saber estar sol s indispensable i un signe d'autntica maduresa, d'autonomia i de riquesa personal. Silvia Congost, una de les psiclogues ms reconegudes del nostre pas, ens convida a perdre la por a la solitud. Aprendre a escoltar-nos, a dialogar amb les nostres pors i a calmar-les s el cam que ens porta a tenir una existncia plena i sense imposicions socials. A soles s l'oportunitat d'un aprenentatge que, si el sabem aprofitar, ens servir per a tota la nostra vida.